Quina documentació ha de constar amb la instal·lació d'un sistema de protecció anti caigudes tipus línia de vida?
Certificat de conformitat de CE tipus, per un laboratori extern amb capacitat per certificar segons la norma. Per exemple: APAU, DEKRA, NORISKO, TUV.
“Segons consulta a ENAC no hi ha cap laboratori a Espanya acreditat per certificar l’EN 795”.
Nota de càlcul d’assaig on es tinguin en compte els esforços, la fletxa, la tensió i altres variables concretes d’aquesta línia de vida.
Manual d’instal·lació del sistema anticaigudes i manual d’usuari.
Acreditació d’empresa instal·ladora autoritzada pel fabricant per muntar el sistema de protecció.
Què és una norma EN?
Bàsicament és un document que conté detalls tècnics específics, basats en l’experiència i la tecnologia, també es requereix un acord de totes les parts involucrades en aquesta norma.
Concretament la EN 795 especifica els requisits, instruccions, marcatge i els mètodes dassaig dels dispositius dancoratge contra caigudes en altura. (Línies de vida horitzontals, ancoratges, etc).
Puc posar un cartell als ancoratges extrems?
La resposta és negativa. L’avís o cartell que conté les instruccions i la informació de la línia de vida horitzontal o punt d’ancoratge s’ha de poder veure abans de fer servir el sistema. Si he de llegir el cartell situat a l’ancoratge ja estic utilitzant la instal·lació sense haver obtingut la informació necessària.
Quina és la garantia dels components d'una línia de vida o ancoratge?
La garantia és una obligació del fabricant i sol cobrir les peces sobre defecte de fabricació, cosa que suposa la substitució del component defectuós, aquesta garantia sol ser d’un any ampliable sempre que se n’efectuï el manteniment corresponent per part d’una empresa autoritzada.
Normalment no inclou el canvi de components per danys produïts a les peces per accidents o errors de muntatge o per la manca del manteniment obligatori.
Què és millor una línia de vida inoxidable o galvanitzada?
Totes dues compleixen els requisits de la norma UNE 795, ara una línia de vida galvanitzada sol tenir problemes estructurals i d’oxidació en un període de temps curt provocant canvis de peces en els primers manteniments amb l’augment de cost.
La durada en el temps d’un component de galvanitzat, sense reducció de les característiques mecàniques, és absolutament variable, però conservadorament limitada a uns 7 anys.En alguns casos, la corrosió es produeix a l’interior del perfil de l’element i no és detectable sinó amb assajos destructius. L’examen dels components galvanitzats requereix eliminar qualsevol impermeabilització.
D’altra banda, en una línia de vida de classe C els components de la qual són en acer inoxidable “inox” no té problemes estructurals de corrosió a curt termini > 30 anys.
Siguin línies d’inox o no el manteniment anual és obligatori. millor ja que permet el desplaçament de l’operari per la longitud d’aquesta amb total llibertat ia més algunes permeten la utilització de més d’un usuari, i en cas d’instal·lar ancoratges a la mateixa longitud comportaria haver d’utilitzar un cap doble per desplaçar-se enganxant-se i desenganxant-se daquests ancoratges, cada ancoratge és per a una persona.
En cas de no tenir prou espai lliure de caiguda, pot ser millor la utilització d’ancoratges ja que no tenen fletxa, i necessiten menys espai d’àrea lliure. Una línia de vida pot tenir una fletxa d’entre 1,5 i 2 mts. ]La llei de prevenció de 31/1995 a l’article 15 diu que s’han d’anteposar les mesures col·lectives a les individuals en aquest cas i sense cap dubte cal instal·lar baranes.
Aquest concepte està per damunt de mesures estètiques i d’altres. horitzontals.
Aquests han de suportar un assaig estàtic segons 5.2.2 de la dita norma, aplicant una força a tracció axial de 10 kn o 1000 donen, aquesta s’aplica durant 3 min.
També suportarà un assaig dinàmic segons l’apartat 5.3.3, suportar la caiguda d’un pes de 100kg des de 2,5 mts d’alçada. classe C?”]La classe C inclou els dispositius d’ancoratge flexibles, coneguts com a línies de vida, aquestes no es poden desviar de l’horitzontalitat més de 15º.
Es realitzarà un assaig estàtic aplicant una força de 10 Kn en direcció de la càrrega i durant 3 min., aquesta línia permet la utilització simultània de dues o més persones per al càlcul de cada persona addicional, se li sumarà una força de 1kn x persona. (Exemple: 3 persones 10kn+1kn+1kn).
També es farà una prova dinàmica segons 5.3.6 que haurà de suportar una caiguda d’un pes de 100kg i alçada de 2,5 mts. el marcatge CE?”]Les línies de vida definitives segons la norma UN795 no són considerades un EPI i per tant no han de portar el marcatge CE, igual passa amb els punts d’ancoratge fixos. (Pot ser que els punts d’ancoratge, en la revisió de la norma, passin a ser considerats com a EPI).
Les línies de vida transportables o de classe B sí que són considerades com a EPI i, per tant, han de portar aquest marcatge CE.
Quina càrrega de trencament té el cable inox de 8mm utilitzat per a la majoria línies flexibles?
Normalment el cable de 8mm x 19 és el més emprat pels fabricants de línies de vida, aquest actua com un dissipador denergia del sistema, mitjançant el seu elongament absorbeix part de limpacte en cas de caiguda i té una ruptura superior +40 kn.
Com més gruix del cable correspon una major càrrega de ruptura però menys elongació amb la qual cosa absorbeix menys l’impacte, produint més esforç en els extrems del sistema anticaigudes. 795 per a la instal·lació?”]L’instal·lador ha de determinar la idoneïtat dels materials de suport en què s’instal·lin els dispositius.
L’apèndix A de la norma inclou recomanacions específiques per a la instal·lació. Aquest és l’apèndix informatiu que faculta la instal·lació per verificar la idoneïtat del suport de la instal·lació de dispositius d’ancoratge amb els càlculs d’enginyeria (per a la fixació d’acer o de fusta) o la imposició per a la classe A1-A2, en el cas de material de fixació diferent a l’acer i la fusta, sotmetre-la a un assaig de tracció axial per a cada dispositiu utilitzant la força d’ancoratge de 5 kN durant 15 segons; per a la classe C i classe D, l’assaig de tracció de cadascun dels extrems o d’ancoratge estructural intermèdia després de la instal·lació, independentment del tipus de suport, efectuant un assaig de tracció axial de 5 kn i mantenint-lo durant almenys 15 segons .
Quines són les obligacions del fabricant dels ancoratges previstos per l'EN 795?
Els punts d’ancoratge han d’estar dissenyats per acceptar i mantenir connectats els EPI; les vores exposades o les cantonades de l’ancoratge han de ser arrodonides o bisellades.
La resistència a la corrosió ha de ser garantida segons la norma EN 362:1992. Cada dispositiu d’ancoratge ha d’estar marcat d’acord amb la norma EN 365 (que normalment es regula el marcatge dels EPI), que consisteix:
- Identificació del fabricant / proveïdor
- Número de sèrie o número de sèrie o similars
- Tipus i model
D’altra banda, per a un Classe C i Classe E, el fabricant o instal·lador haurà d’indicar clarament (o juntament amb ell el dispositiu d’ancoratge), els paràmetres següents:
- Nombre màxim de treballadors connectats
- La necessitat d’absorbidors d’energia
- Requisits relatius a la distància des del terra
La norma preveu l’elaboració d’instruccions a l’idioma del país de destinació, EN 365 i coherent pel que fa a la següent informació i una descripció general del dispositiu i de les seves parts:
- Instruccions d’instal·lació i instruccions d’ús
- Advertiments, restriccions i prohibicions destinades a evitar una instal·lació incorrecta i l’ús de dispositius d’ancoratge previstos;
- Instruccions per al manteniment periòdic, la freqüència i el tipus de controls (cal indicar la freqüència d’inspecció mínim de 12 mesos);
- Per a la classe C, la força màxima permissible a l’extrem i ancoratges intermedis estructurals. (Nota de càlcul).
El fabricant haurà de presentar una declaració que els ancoratges se sotmeten als assajos especificats a la norma EN 795. (Certificat de tipus CE).
Línies de vida. Què és això?
Aquest és el nom comercial relatiu als sistemes de línies d’ancoratge flexibles.
Consells en relació amb la seguretat dels treballadors en altura?
1. Eliminació de riscos potencials a la fase de disseny.
Col·locar equips en aquells llocs on no hi ha risc de caiguda.
2. Si no és possible eliminar el risc a través del disseny, s’ha de garantir que l’operari no es vegi exposat al risc.
Proporcionar un sistema de seguretat col·lectiu com ara una barana o guardacos.
3. Quan hi hagi la necessitat d’accés a una determinada zona que suposi l’exposició a un risc de caiguda, i no es pugui eliminar ja sigui evitant-ho o per mitjans de protecció col·lectiva cal especificar un sistema de retenció o detenció de caigudes individual.[/ vc_toggle]
Què és un sistema de retenció de caigudes?
És un sistema que evita el risc que el treballador tingui una caiguda evitant que aquest arribi al lloc d’aquest risc.
Aquest sistema no atura la caiguda sinó que no deixa que aquesta pugui arribar a passar. diu expressament que s’hagin d’instal·lar ni línies de vida ni baranes ni altres sistemes, ens en parla l’art. 12 sobre seguretat dutilització.
1. L’objectiu del requisit bàsic «Seguretat d’utilització i accessibilitat» consisteix a reduir a límits acceptables el risc que els usuaris pateixin danys immediats en l’ús previst dels edificis, com a conseqüència de les característiques del seu projecte, construcció, ús i manteniment (…).
Així mateix, es limitarà el risc de caigudes en buits, en canvis de nivell i en escales i rampes, facilitant-se la neteja dels envidraments exteriors en condicions de seguretat.
Parla de limitació de riscos d’accidents per caigudes, de seguretat en manteniments sent l’arquitecte, l’aparellador o el constructor els encarregats de decidir les mesures necessàries per reduir els riscos de caigudes.
En cas de accident a una coberta d'una nau és l'empresa que ocupa la nau responsable?
Si ens remetem al RD 486/97 Adequacions llocs de treball, indubtablement SÍ: gerent, responsables de manteniment, responsable de prevenció, encarregats, etc. Qualsevol pot ser-ne responsable.
Extracte de RD/486/97
«Les dimensions dels locals de treball hauran de permetre que els treballadors realitzin la seva feina sense riscos per a la seva seguretat i salut (…) S’hauran de prendre les mesures adequades per a la protecció dels treballadors autoritzats a accedir a les zones dels llocs de treball on la seguretat dels treballadors es pugui veure afectada per riscos de caiguda, caiguda d’objectes i contacte o exposició a elements agressius. Així mateix, s’ha de disposar, en la mesura que sigui possible, d’un sistema que impedeixi que els treballadors no autoritzats puguin accedir a aquestes zones. (…) Les zones dels llocs de treball on hi hagi risc de caiguda, de caiguda d’objectes…o de contacte o exposició a elements agressius, hauran d’estar clarament senyalitzades».
Quina escala de accés he d'instal·lar i quines normes deuen complir ?
Les escales d’accés que s’han d’instal·lar són les escales de gat de tipus crinoline, que són aquelles que porten una protecció dorsal amb cèrcols, els cèrcols són considerats proteccions col·lectives segons Llei Prevenció de riscos 31/95 a art. 15 s’anteposaran les mesures de protecció col·lectiva a les de protecció individual també aquestes vénen contemplades al RD 486/97 així com la ntp 408, dins de les escales de gat aquestes han de complir amb la norma ISO 14122-4 norma d’aplicació per a espanya.
Si tens alguna pregunta o resposta pots enviar-la al formulari de contacte
